Jocs de taula

JOCS DE TAULA

Aquesta setmana vam iniciar amb il·lusió la nova programació per aquest trimestre.
Atenent a les demandes i gustos dels nens, vam establir que tots els dijous els dedicaríem a conèixer i fomentar els jocs de taula. D’altra banda, per tal de que els nens estesin motivats davant d’aquesta activitat, i per tal de poder atendre d’una manera més real els seus gustos i preferències de joc, els xiquets/es que conformen el grup de grans, ens van acompanyar a una coneguda casa de joguines a comprar-ne de nous. Ells mateixos van poder triar ,en primera persona, els jocs que els va semblar més interessants.

Que entenem per JOCS DE TAULA? en general, en diem JOCS DE TAULA d’aquells jocs que necessiten d’una base per poder jugar. Alguns jocs de taula clàssics son el dominó, el parxís, la oca… També n’hi ha de més moderns com ara el Cluedo, Piktureka, el Lince, Trivial…
El terme jocs de taula, també ens ajuda a diferenciar-los d’altres jocs com ara els esports o el videojocs, entre altres, que gaudeixen de més popularitat i afició per part de la nostra canalla.

Joc en solitari

Tangram
Anomenat també “El joc dels set elements” o “Taula de la sabiduria”. És un joc xinés molt antic format per set peces: 5 triangles de diferents mides, un quadrat i un romboide. Es desconeix amb total certesa quan es va inventar. Era un joc practicat per dones i nens. Durant el segle XVIII va es va popularitzar a Europa i personatges com Napoleó es van convertir en autèntics especialistes en el seu exili a l’illa de Santa Helena. Actualment hi ha més de 16.000 figures a formar.
Què necessites?
  • Una caixa de cartró resistent.
  • Regle
  • Llapis
  • Cúter o tisores
Com es construeix?
  1. Es dibuixa un quadrat com el del dibuix (15×15)
  2. Es retallen les peces amb un cúter
Com es juga?
  1. Cal col·locar les set peces de manera que es formin figures i models ja dissenyats.
  2. No val solapar peces i sempre s’han d’utilitzar totes.
  3. Podeu trobar infinitat de models com aquest a internet o en llibres especialitzats.

Joc de carrer

Jocs de carrer
He volgut incorporar aquesta secció amb la idea expressa de recuperar de la memòria aquells jocs que anys enrere eren practicats als carrers i les places de pobles i ciutats. Les noves característiques dels grans nuclis urbans (trànsit, edificacions…) no permeten realitzar molts d’aquests jocs, però sempre podem trobar un racó en el pati d’una escola o al mig d’una placeta per a poder jugar.

Alguns dels jocs que trobareu en aquest apartat necessiten de la fabricació d’algun material específic: com les baldufes, els patacons o els bilboquets. D’atres, simplement podreu jugar-los si disposeu del material de rebuig adequat, com les xapes o les pedres.
Però s’hagin de construir o no, només caldrà que tingueu el material de desfeta a l’abast. Ja veureu que bé funcionen.

Doneu-los a conèixer als i les vostres alumnes i us sorprendreu de la bona rebuda que tenen entre la canalla. No és casual que aquest tipus de jocs hagin perdurat des de fa anys practicats per moltes generacions. Molts d’ells, veureu que són producte de les desfavorables situacions econòmiques que patia molta gent i que obligaven a nens i nenes a desenvolupar la imaginació per a jugar amb quatre coses que tenien a la vora.
Si han perdurat, és per que tenen quelcom de màgic.

La història de Carnestoltes

Les teories sobre l’origen històric del carnaval són diverses, però totes ens porten a una mateixa conclusió: la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant un ritual de transformació en el qual l’alegria i la disfressa són una rèplica de l’imminent despertar de la natura.
Tot i que el carnaval guarda una estreta relació amb antics costums de la cultura mediterrània, ja que tant jueus com egipcis i grecs celebraven festes amb aquestes connotacions, el nostre carnaval s’ha d’entroncar amb les festes Saturnals, Lupercals i Matronals romanes.
L’aparició de la cultura cristiana marca profundament el Carnaval assenyalant-lo com una etapa estretament lligada a la Quaresma que implicava abstinència.
El carnaval s’obre oficialment el dijous gras o llarder. És costum menjar truites de botifarra d’ou i coca de llardons.


Dibuixos per pintar Castanyada

Dibuixos per pintar Nadal

Cançó del Carnestoltes

Ara arriba Carnestoltes

Ara arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar

tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)

quan arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar

tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)

Ai mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
que el senyor Carnestoltes
és un home divertit

tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)

quan arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar

tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)

Anteriores Entradas antiguas